Sostenibilitat

En l’àmbit de la gestió es parla de l’acrònim SMART, per a la definició d’objectius personals, professionals i de les organitzacions. El que pretén és que els objectius siguin específics, mesurables, assolibles, rellevants o reptadors i relacionats al factor temps. No parlo del que passa quan any rere any amb els objectius, que han de ser més grans. Ara amb la crisi estem patint i entenent que el creixement ha arribat a un límit.

D’altra banda, darrerament el terme sostenibilitat ha arrelat en la societat i ressona al cap dels que, amb capital, volen fer créixer els seus negocis. No ho veuen com una amenaça sinó com una oportunitat. Es un bon moment per replantejar-se les coses des d’una nova òptica. I és cert que cada cop més es parla de sostenibilitat, com un terme que inclou tots els aspectes de la nostra vida.

Doncs si ho inclou tot, valdrà la pena incorporar-lo als objectius i convertirem l’acrònim en SMART’S,  amb la intenció de tenir objectius sostenibles. Encara que recorda el nom d’un bar (Fiesta’s) que sense saber-ho usa l’apostrof “s” del genitiu saxó. En aquest cas estarem parlant dels objectius per la nova era, per recomanar fermament que la paraula sostenibilitat s’inclogui a l’hora de definir-los.

Per tant, l’objectiu que no incorpori la “S” no hauria des ser un objectiu defensable. Així tots, empreses i persones, hauríem de fer l’exercici de plantejar coses ecològicament sostenibles, econòmicament sostenibles, familiarment sostenibles, humanament sostenibles....

D’aquesta manera (permeteu-me una brometa), la força dels consumidors sostenibles, pot dur a solucions espectaculars, amb un impacte sobre les organitzacions, els governs i les persones que no té límit. Ja m’ho imagino, no parlarem de l’època aquarius, ni de la fi del món: parlem de la revolució de l’home sostenible. Una revolució que donarà respostes als interrogants que ara mateix se’ns obren i ens fan ballar el cap. Per exemple, actuar de determinades maneres, a l’hora de desplaçar-nos (a peu, o en avió, cotxe, tren)... o a l’hora d’adquirir hortalisses (agricultura ecològica i de proximitat, o el fantàstic mercadona).

Fa poc llegia que 4 milions d’anys enrera estàvem a les cavernes, i en 200 anys hem transformat el planeta, que ha passat de ser un parc zoològic i un hortet, a ser una indústria fumejant. Això sí, el creixement de la població ha estat espectacular, s’ha de reconèixer, de 1.000 milions de persones a l’any 1800 als 6.000 milions actuals. És clar que això no hi ha qui ho aturi, i no podem tornar enrere, però el fet d’incorporar el concepte de la sostenibilitat a les nostres vides, hauria de ser imprescindible, si volem que la immensa majoria de la població mundial pugui viure dignament, o que les següents generacions puguin viure al planeta terra.

Ara, però, caldrà que ens posem d’acord i consensuem què vol dir sostenible i com cal actuar quan es diu que s’és sostenible. No sigui que passi com amb la paraula bio, o el suc de fruites 100% natural. I la sostenibilitat serveixi, als que no tenen escrúpols davant les oportunitats de negoci i mirin de fer el possible per convertir-la en producte. Haurem de vigilar que no ens donin gat per llebre.