Ha estat tot una casualitat. Ja quan estudiava ens explicaven que els productes arribava un moment que esdevenien obsolets. Va ser una descoberta, la paraula en sí i el concepte, per entendre els sistemes d’amortització dels béns adquirits per una empresa. En aquell moment, parlo dels 90s, encara no m'era coneguda l'obsolescència programada.
Darrerament, he vist un programa que parla d'quest concepte. Explicaven que va aparèixer quan a l'inici del sXX els fabricants de bombetes van acordar limitar la vida de les bombetes a 1000 hores. Així arrel del programa, vaig començar a pensar tot el que tenia a casa. Des de les bombetes, a la impressora, al rentaplats, l’ordinador, la rentadora de roba, la nevera. També una cafetera elèctrica, que fa cafè instantani. Ens la va regalar una germana meva. Si us haig de ser franc és la pera, la cafetera. Moltura el gra al gruix que vols. Permet regular la sortida d’aigua fent el cafè més llarg o més curt. Pots ajustar la quantitat de cafè per tassa, escollint un cafè suau, normal o fort. Bé, total, que un dia la cafetera va dir prou. Per la pantalla ens comunicà que hi havia un error de funcionament i va deixar clar, que d’ella no en trauríem cap cafè més. Vam anar a la casa mare i se la van mirar, ens van dir que s’havia de canviar el “grup”, i nosaltres encantats, el llenguatge era clar, tècnic i a l’abast de qualsevol persona que tingui un coeficient intel·lectual correcte. El fet és que jo no ho vaig entendre, però ho vaig acceptar.
La reparació valia 150 euros. Aquí és on vaig demostrar tenir un coeficient intel·lectual de 150.
A l’arribar a casa la cafetera perdia aigua, i tant ràpid com vam poder vam trucar a la casa per dir-los-ho. La resposta no podia ser més clara: - Sí, aquestes cafeteres treuen aigua, és normal. I amb aquesta explicació tant eloqüent hem conviscut durant uns mesos, fins que al cap de l’any, la quantitat d’aigua que perdia, era excessiva, a l’extrem que inundava el marbre. A contracor, la meva estimada companya, s’ha fet càrrec del tema i ha contactat amb el servei tècnic de nou, per explicar-los que ells mateixos ens van dir que era normal, el fet que perdés aigua, i hem anat aguantant, obedients, com ha de ser.
Un cop ens fan la reparació, tenen el gest de cobrar-nos 30 euros enlloc de 80 que val la ma d'obra. Penso que hagués estat més adequat que ens cobressin l’argolla, que en el seu moment no havien vist i que causava les pèrdues d’aigua, que no la mà d’obra, que ja ens la van cobrar la vegada que els vam dur la cafetera. Però vaja, avui en dia no hi ha servei tècnic que cobri menys, per tocar-te l'aparell. No hem queixo dels preus que cobren, que estan justificats, entenent que estan qualificats per fer-ho, que paguen impostos, que s’actualitzen amb formació i s’han de guanyar la vida.
El que ens ha xocat és que el mateix tècnic ens ha dit que aquestes cafeteres arriben a un límit fent cafès, després ja no en fan més. I s'ha quedat tant ample. És a dir, es moren. Però, el més terrible és que no es moren per velles, sinó per què el comptador arriba a 40.000 (que no son pocs). Sortint a 2’5 cèntims d’euro el dafè, unes 4 pessetes de les antigues. Per tant una cafetera que possiblement arriba fins a 40.000 cafès en podria fer uns quants més, no sé quants, però com a mínim, un de més, sí. Doncs aquest cafè, si el vols, ara mateix val 950 euros. El preu d’una nova cafetera. Té nassos la cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada