Un dia, algú proper a tu, et fa una pregunta i sents que "t'ha tocat".
No saps realment què passa. Et sents fora de joc. Dubtes si l'altre té una intenció determinada, i t'està buscant les pessigolles, o si és innocència i per tant és una oportunitat per a pensar com millorar. Sigui com sigui ja està fet, i hauràs de fer-te càrrec de la situació. Ja sabem que l'única manera de poder resoldre, amb el temps, el que ens pertoca, és fent-nos responsables del que sentim i de com fem per expressar i resoldre els "accidents" emocionals.
Segueixo però amb la dissertació. Si la pregunta és un eufemisme, és a dir, amaga una intenció d'anar a tocar allò que no sona, t'adones que la pregunta es respon sola. I ho saps, per que si la passes a afirmació es confirma el que la frase diu. La pregunta està feta sobre un fet obvi.
Un exemple pot ser aquest. Malgrat estàs fent dieta, estàs augmentant de pes. I et pregunta: - Perquè els que feu aquesta dieta no aconseguiu aprimar-vos? Creus que va bé aquesta dieta?
I els fets demostren que no, que no va bé, coi, que és obvi, que hi ha quelcom que, si més no, amb tu, no va bé. Perceps que ho diu amb un punt d'ironia i hi afegeix a tothom al sac, "els que feu aquesta dieta...".
Tens la sensació que està preguntant quelcom sense pensar en com et pot sentir la pregunta. El dolor et supera i optes per no parlar. No ho diries amb respecte, fent-te responsable del que és teu, expressant el dolor que sents i convidant a l'altre a valorar si aquest tipus de comentaris i preguntes, sensible com estàs al tema d'engreixar-te, trobar feina o parella, o el que sigui que vols canviar, no t'ajuden a sentir-te millor. I t'empasses la frustració.
Les persones que fan aquest tipus de pregunta no són conscients del mal que fan i sovint quan els ho dius no són capaços de reconèixer que la curiositat pot ofendre. I aconsegueixes que encara et diguin que estàs molt sensible, i que el que et passa a tu li passa a molta gent, que no et preocupis que ja s'arreglarà. I obliden per complert, donar espai al teu dolor, a la teva sensació de fracàs, davant la dieta, la recerca de feina o el que sigui.
No en són conscients, ho dic de cor, però malgrat estar carregats de bones intencions són emocionalment freds, i ho amaguen darrera la pretesa curiositat. Tenen curiositat i no tenen límits per preguntar. Com que es curiositat, ho pregunto tot. Hi ha preguntes, que si no es va en compte, poden fer mal.
Si et demana com et va la dieta i ho parleu des de l'interès i la preocupació, es possible que et sentis de diferent manera. Més escoltat o vist que no jutjat en un tema que per tu és important.
En la comunicació hi ha diversos factors, el text digital (les paraules escollides), i la comunicació analògica, la que fa referència al to, el ritme, el timbre i que mostren la intenció de l'emissor.
Val la pena observar a l'altre quan volem preguntar o parlar de quelcom que per ell és altament sensible. Veure el dolor de qui tenim al costat i actuar en conseqüència, és mostrar-se empàtic.
Cuidem-nos.
Mateu Boldú
No saps realment què passa. Et sents fora de joc. Dubtes si l'altre té una intenció determinada, i t'està buscant les pessigolles, o si és innocència i per tant és una oportunitat per a pensar com millorar. Sigui com sigui ja està fet, i hauràs de fer-te càrrec de la situació. Ja sabem que l'única manera de poder resoldre, amb el temps, el que ens pertoca, és fent-nos responsables del que sentim i de com fem per expressar i resoldre els "accidents" emocionals.
Segueixo però amb la dissertació. Si la pregunta és un eufemisme, és a dir, amaga una intenció d'anar a tocar allò que no sona, t'adones que la pregunta es respon sola. I ho saps, per que si la passes a afirmació es confirma el que la frase diu. La pregunta està feta sobre un fet obvi.
Un exemple pot ser aquest. Malgrat estàs fent dieta, estàs augmentant de pes. I et pregunta: - Perquè els que feu aquesta dieta no aconseguiu aprimar-vos? Creus que va bé aquesta dieta?
I els fets demostren que no, que no va bé, coi, que és obvi, que hi ha quelcom que, si més no, amb tu, no va bé. Perceps que ho diu amb un punt d'ironia i hi afegeix a tothom al sac, "els que feu aquesta dieta...".
Tens la sensació que està preguntant quelcom sense pensar en com et pot sentir la pregunta. El dolor et supera i optes per no parlar. No ho diries amb respecte, fent-te responsable del que és teu, expressant el dolor que sents i convidant a l'altre a valorar si aquest tipus de comentaris i preguntes, sensible com estàs al tema d'engreixar-te, trobar feina o parella, o el que sigui que vols canviar, no t'ajuden a sentir-te millor. I t'empasses la frustració.
Les persones que fan aquest tipus de pregunta no són conscients del mal que fan i sovint quan els ho dius no són capaços de reconèixer que la curiositat pot ofendre. I aconsegueixes que encara et diguin que estàs molt sensible, i que el que et passa a tu li passa a molta gent, que no et preocupis que ja s'arreglarà. I obliden per complert, donar espai al teu dolor, a la teva sensació de fracàs, davant la dieta, la recerca de feina o el que sigui.
No en són conscients, ho dic de cor, però malgrat estar carregats de bones intencions són emocionalment freds, i ho amaguen darrera la pretesa curiositat. Tenen curiositat i no tenen límits per preguntar. Com que es curiositat, ho pregunto tot. Hi ha preguntes, que si no es va en compte, poden fer mal.
Si et demana com et va la dieta i ho parleu des de l'interès i la preocupació, es possible que et sentis de diferent manera. Més escoltat o vist que no jutjat en un tema que per tu és important.
En la comunicació hi ha diversos factors, el text digital (les paraules escollides), i la comunicació analògica, la que fa referència al to, el ritme, el timbre i que mostren la intenció de l'emissor.
Val la pena observar a l'altre quan volem preguntar o parlar de quelcom que per ell és altament sensible. Veure el dolor de qui tenim al costat i actuar en conseqüència, és mostrar-se empàtic.
Cuidem-nos.
Mateu Boldú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada