Superficials - el dolor de l'amor fet fantasia

Això que diem dels altres i no veiem en nosaltres. El ser superficial.

Es pot donar en una relació entre dues persones, en que es simbolitza amor, tendresa, empatia. I realment el que hi ha, és seducció, interès per alguna cosa que no es posa de manifest d'entrada.

El fet de no explicitar el que es vol i afalagar a l'altre, és manipulació. "Faig això" per obtenir alguna cosa a canvi, però no ho explicito, per vergonya o perquè m'agrada jugar a ser misteriós/a.

Aquesta conducta, poc té a veure amb la cura o l'interès per l'altre, sinó amb l'interès propi. Per exemple, t'afalago perquè tu també ho facis. O per a tenir una complicitat amb tu i establir un vincle especial, que pot deixar a altres a fora, ve a ser el: "tu i jo ja ens entenem, oi? ", o "els altres no són com tu i com jo", de manera que ens erigim per sobre dels altres.

Aquest tipus de relació és amor per un mateix. Si estàs en una relació de seducció, pots començar a mirar a l'altre creient que t'estima, pensant que li agrades o que li ets simpàtic, i que possiblement pots establir una relació de confiança o fins i tot íntima. Compte amb les fantasies o el que imagines, fantasieges... pregunta primer.

Si no tens la certesa pot passar que quan fas moviments per anar cap a aquesta relació d'amistat o intimitat, que sembla tant fluida i real, aleshores la fantasia, l'empatia, l'amor, poden caure per si sols, perquè l'altre, sedueix per aconseguir alguna cosa, no per donar-te valor.

En ocasions pot passar que el seductor no aguanti la teva mirada de connexió, creies sentir-te valorat, estimat, i ell vol el mateix de tu. Un comportament totalment neuròtic. En Gestalt se'n diu proflexió, et faig a tu el que vull que tu em facis a mi, i sinó ho fas, deixo de fer-ho i t'abandono.

El seductor, simplement diu, et valoro mentre tu m'esculls, em senti desitjat o desitjada, perdis el nord per mi, i senti que sóc únic/a. Sovint passa que quan ja ho té, es cansa de tu i busca en un altre el mateix... La seva gana de sentir-se especial és inacabable. I tu que et creies que et desitjava o t'estimava, deixaràs de ser una novetat, perquè no li has respost com volia. Seràs història.

I això, que ho fa des de l'inconscient i no ho verbalitza, és un cop per al qui ho rep.

No és bo ni dolent, només cal que t'asseguris del que busquen els altres i tu mateix/a, explicitar-ho quan es doni el moment, per entendre a l'altre i ell/a a tu. Entendre la seva intenció positiva, revestida de jocs i fantasies. Ser conscient de la seva necessitat i de la teva, per no viure en l'engany, sinó senzillament veient que els interessos són els que són i el llenguatge per a comunicar-los opacs, indirectes i complexes.

Sabent què vol l'altre, preguntant-ho directament, ens estalviarem patiment, centrarem les expectatives del que vol realment o evitarem crear-ne de falses.

Tant el seductor com el seduït, fan un paper per sentir-se especials i es bo prendre'n consciència, per tal que cada cop tinguem relacions més autèntiques i transparents. Viure en una fantasia porta a relacions complicades... Mirem-nos primer per saber que volem i siguem francs.