Maleït Grafit II

Un grafit és de per sí un símbol d’alliberament, d’expressió cultural, d’art. Per tant felicitats al qui s’ha alliberat fent un grafit en una paret morta i grisa.

Què passa quan la paret és d’aquell, que esclau de la seva hipoteca, paga la pintura de la façana, d’una vivenda que no és seva i sobre la que creia que tenia, a més d’obligacions, algun dret?

Tots podem pintar la primera paret que ens trobem? Poder, sí. Ara, quan ens la pinten a nosaltres, no ens fa tanta gràcia.

Potser, abans de pintar-la, el qui la pinta podria preguntar al qui habita la vivenda, si la vol pintada o no. Però, això, seria un acte lliure? o estaria condicionat pel fet de respectar a l’altre. El concepte de llibertat és, en el món de la convivència, limitant. Francament, sota aquest punt de vista, jo no hem sento lliure. Constantment estic calibrant, si el que faig, té un efecte negatiu en mi i en els que m’envolten. Evidentment, no sempre. Ja que, en més d’una ocasió, amb la meva actuació lliure, he provocat l’enuig de més d’un o una. En aquests casos sempre hi ha algú disposat a jutjar-me, sense que jo m’hagi presentat davant el poble, per ser jutjat.

Tornant al fet de preguntar al propietari, si vol que li pinti un grafit. És possible que ens sorprenguéssim, si aquest, ens digués, que hi està d’acord. Potser podríem arribar a un acord, per a un dibuix, que ens agradés als dos. Un dibuix bonic, amb una frase inspiradora i generadora de canvi. Potser estaria d’acord, que li pintéssim la façana de nou, a canvi de cedir-nos un espai per a la creativitat, on plasmar el nostre grafit.

No sé, és que, quan veus que pintar grafits mola i queixar-se que t’hagin pintat un grafit a la paret de casa, és de carca, penses: “vols dir que no hi ha alguna cosa que no està clara”. Potser hauríem de ser capaços d’usar la comunicació com a mitjà per a ser més lliures, per respectar-nos, per preguntar i estar disposats a sentir una opinió diferent a la nostra. Perquè, el que pinta un grafit, potser pensa que al propietari li agradarà i per això no li pregunta. O, ni s’ho planteja i li pren part de llibertat. I diu: - Ostres sóc lliure! he pintat un grafit! I el qui paga la pintura de la casa on viu, pensa, ostres sóc, i perdoneu, “gilipolles”, ningú m’ha preguntat si volia el grafit, a la façana de casa.

Parlo de llibertat. Crec que el terme llibertat té un significat, i és, fer el que vols quan vols. Certament, la llibertat és això. Però, si ens parem a pensar, que possiblement amb la nostra actuació, estem imposant certa esclavitud a un altre. Ens semblarà igualment defensable la nostra intenció? O pel fet de pensar, ja no som lliures i el que hem de fer és no pensar i fer, fer, fer i fer, el que ens vingui de gust.

Si et pinto la façana de casa, et deixaré el telèfon, per què em puguis trucar i em diguis que et sembla.

I en un altre capítol algú podria parlar de la llibertat dels qui prenem decisions directes o indirectes sobre, la propietat, la vivenda, l’economia, la terra, la natura, els infants, les energies i un llarg etcetera.