Quan el que diferents persones del teu entorn, t'expliquen, sobre un tema en concret, i coincideix amb la teva visió. Quan diferents mitjans difonen informacions similars i a més alguns experts ho corroboren, penses que això és la realitat. Aleshores et sents satisfet, per que el teu entorn està en la mateixa línia que tu. Es cert que no tothom pensa el mateix, i hi ha casos en els que has escoltat les seves opinions i no t'han convençut. Per què a vegades defensen interessos privats, en d'altres ocasions es basen en models ja establerts, que necessiten revisió i en ocasions no esteu d'acord i tant amics.
Parlo de la situació de canvi en la que estem immersos, en el fet que el sistema en el que vivim està experimentant un canvi lent però constant i que els que tenen les regnes, tenen molta por de perdre-ho tot, i els que tenen poc, encara més. No és qüestió de mirar qui té més o qui perd menys, es tracta de mirar pel conjunt, cosa del tot innocent per part meva.
A banda de tenir opinió o veure les coses de determinada manera, també fem prediccions del que passarà, i encara no existeix aquell que pugui assegurar que sap el que passarà i no s'equivoqui mai. Només fem prediccions basant-nos en dades que considerem fiables com, indicadors econòmics de creixement, de decreixement, dades climatològiques o de reserves de recursos naturals...i que juntament amb els resultats actuals i la situació del planeta, les seves espècies, l'ésser humà, ens fan arribar a conclusions que ens esperonen a fer canvis.
Possiblement podem estar del tot equivocats i fer prediccions que després donin resultats del tot diferents, però si les iniciatives que prenem són a títol individual i es basen en el respecte i en l'ecologia, i per tant la intenció es positiva, els resultats que esperem obtenir seran, en principi, positius, pel conjunt de la societat. Si finalment el resultat no és l'esperat, si més no, podrem dir que vam prendre la decisió de forma ètica.
Perquè tot aquest discurs? doncs, és necessari si pretens assegurar que el que vols fer no és per un rampell , sinó que és raonat, objectiu, i buscant una millora conjunta. Complex i avorrit? No. Crec que necessari en els moments que corren quan els qui han de prendre decisions no miren pel conjunt, sinó per a un grup d'interessos. Tornem als idealismes? No, és que no hi ha una altra manera, si volem seguir vivint en aquest planeta, que obrint el cap a totes les possibilitats.
Així que hi ha coses que podem fer per a canviar i fer el món més habitable. Algunes ja s'estan començant a fer. Em refereixo als comportaments sostenibles, a través de l'horticultura sostenible, la permacultura, les cooperatives de consum ecològic tant d'aliments o d'energia. Coses tant senzilles i de sentit comú que ara mateix semblen quasi bé subversives. La diferència amb altres revolucions és que aquesta és silenciosa, i orienta la força i l'energia cap a la defensa de la terra, per a obtenir-ne aliments i energia.
En el cas de les hortalisses, que es venen en els comerços tradicionals i grans superfícies, passen per moltes mans, no saps l'origen dels fertilitzants ni insecticides, han hagut de travessar planes, muntanyes i gastar combustible per a que arribin a la botiga o al supermercat, embolicades en plàstic per que te les mengis. I els productes que no son consumits es llencen a les escombraries, perquè caduquen, o en origen perquè si es ven el preu de mercat el productor no hi guanya res... Aquest model és ineficient i necessita combustible per a tenir sistemes de conservació (neveres industrials, plàstics i productes químics).
I això demostra que es malbaraten recursos i és convenient trencar la cadena que ho provoca amb actituds de consum actives.
El canvi de sistema passa per que siguem consumidors responsables o productors i així el consum sigui el més immediat després de collir l'hortalissa. Per què? Què hi ha de dolent que les empreses es guanyin la vida amb la comercialització de l'aliment? D'entrada res. Però l'encariment i el cost ecològic dels sistemes actuals obligaran tard o d'hora a produir localment per pensar en el planeta no com un mercat global sinó com un sistema global.
D'aquesta manera es pot contribuir a trencar la dinàmica del mercat i fer "poderós" al consumidor a més de beneficiar a molta gent, desconcentrant el poder de les grans empreses que no incorporen sistemes sostenibles.
A continuació trobaràs un audiovisual que exposa amb dades i de forma estructurada aquesta acció. Espero que t'agradi.
http://www.ted.com/talks/roger_doiron_my_subversive_garden_plot.html?utm_source=newsletter_weekly_2011-12-21&utm_campaign=newsletter_weekly&utm_medium=email
Parlo de la situació de canvi en la que estem immersos, en el fet que el sistema en el que vivim està experimentant un canvi lent però constant i que els que tenen les regnes, tenen molta por de perdre-ho tot, i els que tenen poc, encara més. No és qüestió de mirar qui té més o qui perd menys, es tracta de mirar pel conjunt, cosa del tot innocent per part meva.
A banda de tenir opinió o veure les coses de determinada manera, també fem prediccions del que passarà, i encara no existeix aquell que pugui assegurar que sap el que passarà i no s'equivoqui mai. Només fem prediccions basant-nos en dades que considerem fiables com, indicadors econòmics de creixement, de decreixement, dades climatològiques o de reserves de recursos naturals...i que juntament amb els resultats actuals i la situació del planeta, les seves espècies, l'ésser humà, ens fan arribar a conclusions que ens esperonen a fer canvis.
Possiblement podem estar del tot equivocats i fer prediccions que després donin resultats del tot diferents, però si les iniciatives que prenem són a títol individual i es basen en el respecte i en l'ecologia, i per tant la intenció es positiva, els resultats que esperem obtenir seran, en principi, positius, pel conjunt de la societat. Si finalment el resultat no és l'esperat, si més no, podrem dir que vam prendre la decisió de forma ètica.
Perquè tot aquest discurs? doncs, és necessari si pretens assegurar que el que vols fer no és per un rampell , sinó que és raonat, objectiu, i buscant una millora conjunta. Complex i avorrit? No. Crec que necessari en els moments que corren quan els qui han de prendre decisions no miren pel conjunt, sinó per a un grup d'interessos. Tornem als idealismes? No, és que no hi ha una altra manera, si volem seguir vivint en aquest planeta, que obrint el cap a totes les possibilitats.
Així que hi ha coses que podem fer per a canviar i fer el món més habitable. Algunes ja s'estan començant a fer. Em refereixo als comportaments sostenibles, a través de l'horticultura sostenible, la permacultura, les cooperatives de consum ecològic tant d'aliments o d'energia. Coses tant senzilles i de sentit comú que ara mateix semblen quasi bé subversives. La diferència amb altres revolucions és que aquesta és silenciosa, i orienta la força i l'energia cap a la defensa de la terra, per a obtenir-ne aliments i energia.
En el cas de les hortalisses, que es venen en els comerços tradicionals i grans superfícies, passen per moltes mans, no saps l'origen dels fertilitzants ni insecticides, han hagut de travessar planes, muntanyes i gastar combustible per a que arribin a la botiga o al supermercat, embolicades en plàstic per que te les mengis. I els productes que no son consumits es llencen a les escombraries, perquè caduquen, o en origen perquè si es ven el preu de mercat el productor no hi guanya res... Aquest model és ineficient i necessita combustible per a tenir sistemes de conservació (neveres industrials, plàstics i productes químics).
I això demostra que es malbaraten recursos i és convenient trencar la cadena que ho provoca amb actituds de consum actives.
El canvi de sistema passa per que siguem consumidors responsables o productors i així el consum sigui el més immediat després de collir l'hortalissa. Per què? Què hi ha de dolent que les empreses es guanyin la vida amb la comercialització de l'aliment? D'entrada res. Però l'encariment i el cost ecològic dels sistemes actuals obligaran tard o d'hora a produir localment per pensar en el planeta no com un mercat global sinó com un sistema global.
D'aquesta manera es pot contribuir a trencar la dinàmica del mercat i fer "poderós" al consumidor a més de beneficiar a molta gent, desconcentrant el poder de les grans empreses que no incorporen sistemes sostenibles.
A continuació trobaràs un audiovisual que exposa amb dades i de forma estructurada aquesta acció. Espero que t'agradi.
http://www.ted.com/talks/roger_doiron_my_subversive_garden_plot.html?utm_source=newsletter_weekly_2011-12-21&utm_campaign=newsletter_weekly&utm_medium=email
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada