L'autoengany
Sovint, mai?
En alguna ocasió o ara?
Què és el que m'ocupa? Què és el que em fa sentir realitzat?
Amb què em realitzo?
I la darrera, amb què em realitzo i aconsegueixo canviar-ho per riquesa econòmica, és a dir diners o moneda de canvi per adquirir el que necessito per viure.
Hagués estat més fàcil esciure "en que em guanyo la vida". ´No crec que sigui el tot.
Pots guanyar-te la vida molt bé i no sentir-te realitzat?
Pots guanyar-te la vida i sentir-te realitzat?
Pots realitzar-te i no guanyar-te la vida amb el que et sents realitzat?
Parlo del fer el que t'agrada fer i del que fas per guanyar-te la vida. D'aquestes combinacions en surt el destí. Cap on és que vas.
I l'autoengany? on apareix? Pot aparèixer quan dic que sóc feliç perquè tinc una casa gran, viatjo molt i tinc una fora borda, una casa a la muntanya i una altra al mar. I de cop sentir que ja no em fa feliç això i que el que em faria feliç, seria fer culleres de fusta de boix?
També em puc autoenganyar de pensar que ja arribarà el dia que faré el que vull fer perquè ara mateix no puc deixar la feina perquè a casa em necessiten, pago les factures, em faig càrrec de l'alimentació, de les escoles, la roba, l'assistència sanitària.....
I això per si sol pot ser un propòsit, sí. Això pot donar sentit a la meva vida.
Un altre proposit pot ser material. Vull arribar als 30 anys i tenir un sou de 90.000 euros anuals.
L'altre pot ser de caire vocacional, vull ser la persona que faci una ONG que permeti escolaritzar a nens a la India o Afganistan...
O un propòsit personal. Vull ser pare de familia i això ja és suficient, i per aconseguir-ho faré el que calgui. Treballaré 12 hores, de nit i caps de setmana.
O el propòsit es pot anar adaptant a mesura que vaig aprenent de la vida i de les experiències, i tinc la flexibilitat per a canviar, i explicar als qui m'envolten aquests canvis, amb amor, respecte...
O enganyar-me i no superar els canvis que la vida em planteja i seguir fent el que sé fer.
Si sóc conscient que m'enganyo, l'engany ja no és tan gran. Si no en sóc conscient i m'autoconvenço que el que faig és el que em cal fer, i cada matí quan m'aixeco no sóc feliç, aleshores m'adonaré que potser m'estic enganyant i que no vull assumir els canvis que suposa fer el pas, de fer alguna cosa diferent per anar on suposadament penso que em sentiré més realitzat o més a gust.
Com doncs, incorporo els desitjos i les noves necessitats en la meva vida? Els descarto? me'ls plantejo? Prenc decisions honestes i assumeixo les conseqüències?
O visc confortable acceptant la situació en la que visc, o incomodíssim, però confortable en la incomoditat que ja conec, i és "segura"?
Mateu
Sovint, mai?
En alguna ocasió o ara?
Què és el que m'ocupa? Què és el que em fa sentir realitzat?
Amb què em realitzo?
I la darrera, amb què em realitzo i aconsegueixo canviar-ho per riquesa econòmica, és a dir diners o moneda de canvi per adquirir el que necessito per viure.
Hagués estat més fàcil esciure "en que em guanyo la vida". ´No crec que sigui el tot.
Pots guanyar-te la vida molt bé i no sentir-te realitzat?
Pots guanyar-te la vida i sentir-te realitzat?
Pots realitzar-te i no guanyar-te la vida amb el que et sents realitzat?
Parlo del fer el que t'agrada fer i del que fas per guanyar-te la vida. D'aquestes combinacions en surt el destí. Cap on és que vas.
I l'autoengany? on apareix? Pot aparèixer quan dic que sóc feliç perquè tinc una casa gran, viatjo molt i tinc una fora borda, una casa a la muntanya i una altra al mar. I de cop sentir que ja no em fa feliç això i que el que em faria feliç, seria fer culleres de fusta de boix?
També em puc autoenganyar de pensar que ja arribarà el dia que faré el que vull fer perquè ara mateix no puc deixar la feina perquè a casa em necessiten, pago les factures, em faig càrrec de l'alimentació, de les escoles, la roba, l'assistència sanitària.....
I això per si sol pot ser un propòsit, sí. Això pot donar sentit a la meva vida.
Un altre proposit pot ser material. Vull arribar als 30 anys i tenir un sou de 90.000 euros anuals.
L'altre pot ser de caire vocacional, vull ser la persona que faci una ONG que permeti escolaritzar a nens a la India o Afganistan...
O un propòsit personal. Vull ser pare de familia i això ja és suficient, i per aconseguir-ho faré el que calgui. Treballaré 12 hores, de nit i caps de setmana.
O el propòsit es pot anar adaptant a mesura que vaig aprenent de la vida i de les experiències, i tinc la flexibilitat per a canviar, i explicar als qui m'envolten aquests canvis, amb amor, respecte...
O enganyar-me i no superar els canvis que la vida em planteja i seguir fent el que sé fer.
Si sóc conscient que m'enganyo, l'engany ja no és tan gran. Si no en sóc conscient i m'autoconvenço que el que faig és el que em cal fer, i cada matí quan m'aixeco no sóc feliç, aleshores m'adonaré que potser m'estic enganyant i que no vull assumir els canvis que suposa fer el pas, de fer alguna cosa diferent per anar on suposadament penso que em sentiré més realitzat o més a gust.
Com doncs, incorporo els desitjos i les noves necessitats en la meva vida? Els descarto? me'ls plantejo? Prenc decisions honestes i assumeixo les conseqüències?
O visc confortable acceptant la situació en la que visc, o incomodíssim, però confortable en la incomoditat que ja conec, i és "segura"?
Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada