Es desdibuixa l'objectiu
Has definit on vols anar. Ho has imaginat. Hi has posat forma.
Saps quins són els passos que vols seguir i també que alguns no et són fàcils. D'altres no saps ni tant sols com encarar-los.
I de sobte, l'energia et baixa. No veus res clar.
És normal, quan et proposes canvis importants a la vida, et convé definir amb detall què vols fer. I sinó en detall , tenir clar que hi haurà moments de dubte.
És en aquests moments que necessites agafar aire i assumir que, per seguir anant endavant, et cal identificar què no està anant com desitges o creus.
Analitzar què falla, què no estàs fent , què pots fer de diferent. És en aquest punt quan recuperes la força. Quan prens el control de nou. I això et fa sentir que connectes amb la teva necessitat.
La necessitat de rumb, de direcció, és el que et falta i et genera malestar, incertesa.
Quan connectes amb el que sents, entens què necessites.
Si sents desencís, feblesa, vulnerabilitat.... Dona-li espai, respira i dissol aquesta sensació. Amb aquesta angoixa no es pot treballar de forma creativa, ja que et sents en perill i el teu cos segrega cortisol, que et prepara per a la lluita. La teva ment serà reactiva, no escoltarà el teu cos, mirarà de treure't d'allà el més aviat possible, i segurament ho farà desviant la teva atenció a coses més plaents, per generar endorfines, dopamina. O destruint el que trobes per davant, mostrant una agressivitat desmesurada, o pel contrari, paralitzant-te i autoculpant-te. I això et desviarà del teu propòsit vital.
Si en aquest moment prens consciència de com funciona el teu cos i t'adones què et genera aquest malestar, podràs canalitzar aquesta energia per cuidar-te, per mirar de calmar-te.
Més enllà de caure en: "- Estic deprimit/da!"
Si et dius "-Estic deprimit/da", t'identifiques, diagnostiques i etiquetes, entres en zona de confort, et fas llàstima, i sents autocomplaença.
I just et cal el contrari! relaxat, respira i quan estiguis en un estat d'ànim més positiu, analitza que és el que no va a l'hora i valora què hi pots fer.
Ningú va dir que seria fàcil! I més si ho estàs fent sol/a.
Ànims !
Has definit on vols anar. Ho has imaginat. Hi has posat forma.
Saps quins són els passos que vols seguir i també que alguns no et són fàcils. D'altres no saps ni tant sols com encarar-los.
I de sobte, l'energia et baixa. No veus res clar.
És normal, quan et proposes canvis importants a la vida, et convé definir amb detall què vols fer. I sinó en detall , tenir clar que hi haurà moments de dubte.
És en aquests moments que necessites agafar aire i assumir que, per seguir anant endavant, et cal identificar què no està anant com desitges o creus.
Analitzar què falla, què no estàs fent , què pots fer de diferent. És en aquest punt quan recuperes la força. Quan prens el control de nou. I això et fa sentir que connectes amb la teva necessitat.
La necessitat de rumb, de direcció, és el que et falta i et genera malestar, incertesa.
Quan connectes amb el que sents, entens què necessites.
Si sents desencís, feblesa, vulnerabilitat.... Dona-li espai, respira i dissol aquesta sensació. Amb aquesta angoixa no es pot treballar de forma creativa, ja que et sents en perill i el teu cos segrega cortisol, que et prepara per a la lluita. La teva ment serà reactiva, no escoltarà el teu cos, mirarà de treure't d'allà el més aviat possible, i segurament ho farà desviant la teva atenció a coses més plaents, per generar endorfines, dopamina. O destruint el que trobes per davant, mostrant una agressivitat desmesurada, o pel contrari, paralitzant-te i autoculpant-te. I això et desviarà del teu propòsit vital.
Si en aquest moment prens consciència de com funciona el teu cos i t'adones què et genera aquest malestar, podràs canalitzar aquesta energia per cuidar-te, per mirar de calmar-te.
Més enllà de caure en: "- Estic deprimit/da!"
Si et dius "-Estic deprimit/da", t'identifiques, diagnostiques i etiquetes, entres en zona de confort, et fas llàstima, i sents autocomplaença.
I just et cal el contrari! relaxat, respira i quan estiguis en un estat d'ànim més positiu, analitza que és el que no va a l'hora i valora què hi pots fer.
Ningú va dir que seria fàcil! I més si ho estàs fent sol/a.
Ànims !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada