El NO, el SÍ

Hi ha qui li és molt fàcil dir NO a quelcom que li plantegen, i hi ha qui té dificultats per dir NO.

Saber dir NO és un aprenentatge vital per a la vida. Tenir i sentir la llibertat que escullo. Tenir i sentir la responsabilitat del que deixo. Saber valorar què guanyo i què perdo amb aquella situació i poder pronunciar la paraula NO o la paraula SÍ.

Quan diem NO, estem desestimant una opció, i ho fem en base al que considerem és més convenient per a nosaltres. Quan no sabem si ens convé o no i volem experimentar, per després decidir, diem un SÍ condicionat, i assumim la responsabilitat que l'experiència no ens satisfaci. Per això és un SÍ condicionat.

El fet és que haguem dit SÍ o NO, sempre podem canviar de criteri. Sentir-nos coartats pel que diran si dic SÍ o si dic NO, ens fa perdre llibertat.
De fet ser lliure és assumir que en ocasions estarem amb nosaltres mateixos i que aquesta, és la millor companyia que podem tenir. Sotmetre'ns a una relació per por a estar sols, a sentir-nos buits, a pensar que no som ningú,sinó tenim algú amb qui estar, és maltractar-nos.

Per això és bo que el nostre diàleg intern, el que ens diem a nosaltres mateixos, sigui respectuós, considerat i al mateix temps, ferm.
I per què ferm? doncs per que si ens considerem, ens respectem, però no prenem alguna decisió ens estarem fent mal. Tenir la capacitat d'analitzar si el que fem és adequat per a nosaltres mateixos, per la nostra salut física i psíquica i la dels altres, i assumir l'entorn social en el que estem i les conseqüències dels actes que decidim fer, ens permetrà redreçar el nostre rumb.

Quan aquesta brúixola no està afinada i no sabem el que ens convé per a respectar-nos i respectar, és que no tenim afinat tampoc els SÍ i els NO que ens diem.
Començar per atendre a què ens donem permís i a que NO, és també una manera d'estar connectats i fer-nos responsables de les nostres decisions i actes.

En el cas que "la brúixola" vagi desorientada, primer cal que l'afinem per seguir amb la pràctica. Un terapeuta ens pot ajudar a fer-nos preguntes i a trobar respostes, les nostres pròpies respostes i solucions.

Els NO i els SÍ, també es poden mirar des de l'òptica del qui els rep. Quan rebem un SÍ val la pena celebrar-l'ho.
I quan rebem un NO o una indefinició, què ens passa?
Com reaccionem a aquest tall energètic? Nosaltres anem en una direcció i algú ens posa un límit. Com ho fem per digerir la frustració d'aquest NO i seguir endavant?

En aquest cas rebre un NO és un aprenentatge per a l'autoconfiança i la determinació. Quantes vegades a la vida ens hi trobarem? I si ens rendim a la primera, com aconseguirem satisfer la nostra necessitat o desig?

Sovint pot passar que el plantejament d'inici no sigui el més adequat, i una revisió del propòsit i de la manera d'aconseguir-lo, ens pot servir per veure què i com ho fem. Així un replantejament ens dona una segona oportunitat i una nova esperança. Som més savis i més madurs.

Així que sigui com sigui, que diem NO, rebem un NO, ens diem NO, ens donem o ens donen permís, estem aprenent a posar i rebre límits. Un aspecte de les relacions que sovint les persones no tenen del tot acceptat i crea un dolor, que si ens ho mirem en deteniment, ens el podem estalviar, si ens ho prenem com a font d'aprenentatge i creativitat.