Em pregunto que és estar bé...
Pot ser sentir-me a gust amb el que m'envolta. És a dir que el que m'acompanya a la vida és el que volia o m'hi he adaptat per poder estar bé. I es clar no és el mateix estar on havies imaginat que estaries, que adaptar-te al que finalment t'has trobat a la vida.
No m'allargo en això.
Segueixo discorrent.
Estar bé pot ser conèixer-me. Saber per on "falla" el meu mecanisme. És a dir, quina és la meva feblesa, la meva debilitat, el meu dolor, el que no he assolit a la vida, el que no m'arriba i desitjo.
Ser capaç de gestionar tots aquests aspectes i sobreposar-me a la meva irracionalitat, a no perdre els estreps perquè respiro el que em passa quan la vida o jo mateix, em trobo en situacions, que em toquen el voraviu.
Si d'una manera conscient connecto amb la meva vulnerabilitat i sóc capaç de sentir-ho i fer-me'n responsable em sentiré molt més tranquil, molt més connectat amb el que em passa i això em farà estar present.
Segurament podré decidir com actuar, sense deixar-me portar per l'impuls. Deia, en un taller de Clown essencial l'Alain Vigneau, que la creativitat està entre l'ego i l'ànima. En la connexió amb el més essencial i el més visceral o neuròtic. Prenent consciència d'aquestes dues polaritats, sentint-les i respirant-les, podré trobar una acció, resposta, comportament, idea... que em permetin resoldre adequadament la situació en la que estic.
Sovint aquestes situacions "s'eternitzen", perquè el canvi no és fàcil, la solució no ve així, com si res, sinó que ens cal fer un camí per arribar a trobar-la o un pas per sortir d'on som i estar-nos en el buit, perquè aparegui una nova oportunitat.
I es clar, buscar una oportunitat, és ple de les pors del que passarà, del que vindrà, si fem o no fem, la dualitat a l'hora d'escollir un camí o un altre, o l'anestèssia del no fer res.
Què vol dir doncs, estar bé?
Potser estar bé és saber que els nostres propòsits, necessitats i desitjos sovint no poden ser satisfets i que la manera en com vivim (emocionalment parlant) les diferents situacions, són el que fa el canvi de sentir-nos bé (tranquil, serè, alegre, disposat, obert, divertit, connectat, seriós,...).
Així que sembla que conèixer-nos, saber de nosaltres, saber què ens neguiteja, o saber que no sabem, és una bona opció a sentir-nos vius amb el que hi ha, amb el que som, amb la nostra ombra, amb les nostres llums, amb la nostra companyia (que a vegades no ens deixa respirar), amb el nostre lament, amb la nostra eufòria, i amb el nostre centre.
Per estar en el centre ens movem com un bambú anant dels extrems al centre. I per això abans de dir o fer, ens podem permetre respirar. No cal contestar a la primera, ni ser el més ràpid. Per aprendre noves maneres de fer, ens cal paciència i observació.
Aquest és el meu propòsit. I certament a vegades no ho aconsegueixo i em descentro. Poc a poc si us plau.
Mateu
Pot ser sentir-me a gust amb el que m'envolta. És a dir que el que m'acompanya a la vida és el que volia o m'hi he adaptat per poder estar bé. I es clar no és el mateix estar on havies imaginat que estaries, que adaptar-te al que finalment t'has trobat a la vida.
No m'allargo en això.
Estar bé pot ser conèixer-me. Saber per on "falla" el meu mecanisme. És a dir, quina és la meva feblesa, la meva debilitat, el meu dolor, el que no he assolit a la vida, el que no m'arriba i desitjo.
Ser capaç de gestionar tots aquests aspectes i sobreposar-me a la meva irracionalitat, a no perdre els estreps perquè respiro el que em passa quan la vida o jo mateix, em trobo en situacions, que em toquen el voraviu.
Si d'una manera conscient connecto amb la meva vulnerabilitat i sóc capaç de sentir-ho i fer-me'n responsable em sentiré molt més tranquil, molt més connectat amb el que em passa i això em farà estar present.
Segurament podré decidir com actuar, sense deixar-me portar per l'impuls. Deia, en un taller de Clown essencial l'Alain Vigneau, que la creativitat està entre l'ego i l'ànima. En la connexió amb el més essencial i el més visceral o neuròtic. Prenent consciència d'aquestes dues polaritats, sentint-les i respirant-les, podré trobar una acció, resposta, comportament, idea... que em permetin resoldre adequadament la situació en la que estic.
Sovint aquestes situacions "s'eternitzen", perquè el canvi no és fàcil, la solució no ve així, com si res, sinó que ens cal fer un camí per arribar a trobar-la o un pas per sortir d'on som i estar-nos en el buit, perquè aparegui una nova oportunitat.
I es clar, buscar una oportunitat, és ple de les pors del que passarà, del que vindrà, si fem o no fem, la dualitat a l'hora d'escollir un camí o un altre, o l'anestèssia del no fer res.
Què vol dir doncs, estar bé?
Potser estar bé és saber que els nostres propòsits, necessitats i desitjos sovint no poden ser satisfets i que la manera en com vivim (emocionalment parlant) les diferents situacions, són el que fa el canvi de sentir-nos bé (tranquil, serè, alegre, disposat, obert, divertit, connectat, seriós,...).
Així que sembla que conèixer-nos, saber de nosaltres, saber què ens neguiteja, o saber que no sabem, és una bona opció a sentir-nos vius amb el que hi ha, amb el que som, amb la nostra ombra, amb les nostres llums, amb la nostra companyia (que a vegades no ens deixa respirar), amb el nostre lament, amb la nostra eufòria, i amb el nostre centre.
Per estar en el centre ens movem com un bambú anant dels extrems al centre. I per això abans de dir o fer, ens podem permetre respirar. No cal contestar a la primera, ni ser el més ràpid. Per aprendre noves maneres de fer, ens cal paciència i observació.
Aquest és el meu propòsit. I certament a vegades no ho aconsegueixo i em descentro. Poc a poc si us plau.
Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada