Una nova oportunitat

Durant anys t'han vist de la mateixa manera i el llenguatge que fan servir per parlar amb tu, mostra la imatge que en tenen. Els diminutius, els adjectius, els "es que tu ets així", quan encara no has obert la boca.

Ho saben tot de tu, i tu ja fa temps que no ets aquella persona que els altres veuen.
I què pots fer si no et poden veure d'una altra manera?
Notes que et dol, ja que has fet esforços per canviar, però el costum, fa que segueixin veient la mateixa persona.

És un bon aprenentatge veure que quan ens comportem d'una determinada manera, parlem d'una determinada manera, creem en els altres un estereotip, i canviar-lo costa. En alguns casos no hi haurà res a fer per que hi ha persones que ens veuen de determinada manera i no canvien. Potser és algú rígid i inflexible i per tant, el que ens convé és allunyar-nos-en. Però si no podem per que és un familiar o un company de feina, què fem?

Amb els anys veus que tal com et comportis, els altres se'n faran una idea i et qualificaran. El serio, el divertit,  el xerrameca, el mentider, el llest, el tonto, l'espagueti, la boleta... Són qualificatius que poden ser expressats amb tendresa, amb "carinyu" o amb tota la intenció de ferir del món. I la persona que els rep els viu segons s'hagi sentit en el moment que li deien. A casa, a l'escola, al barri...

Canviar això és necessari per a sentir-nos millor. O si no podem canviar-ho, aprendre a tirar-nos-ho a l'esquena.

Als éssers humans ens és fàcil obviar informació, reduir a la mínima expressió allò que veiem i identifiquem d'una determinada manera. Nominalitzem, és a dir posem un mot, un nom per definir a qui "ja sabem tots" com és, i això dóna una visió reduïda de la persona. Una visió esbiaixada, ja que, totes les persones tenen més qualitats i fins i tot poden canviar. És molt possible que aquell que fa 5 minuts es produïa d'una manera, pugui haver après que el seu comportament no el beneficia i hagi decidit canviar la forma d'actuar.

Així, és bo donar oportunitats a les persones que coneixem, ja que al donar aquesta possibilitat la nostra mirada permet a l'altre tenir espai per a comportar-se d'una altra manera. Renovem la confiança i ens obrim a la creativitat i a la llibertat en l'aprenentatge. I a l'hora també ens permet ser més flexibles amb nosaltres mateixos i més creatius. Pensem que la rigidesa cap als altres es torna també cap a nosaltres i per tant, com més rígids som, menys possibilitats tenim de ser creatius i trobar noves solucions a les dificultats pròpies.

És molt agradable quan aconsegueixes mirar amb nous ulls a una persona i ella pot agafar l'oportunitat per a refer-se i reconstruir-se.

Què tal si ens donem una nova oportunitat?