La llibertat et fa brillar

Has estat molts anys en parella i us ha anat bé. No has hagut de sostenir la soledat de l'ànima perquè us acompanyàveu.
Us estimeu.
Sembla que heu arribat a un punt, en que us heu adonat, que l'un amb l'altre, us resteu autonomia i independència.
Sabeu el que és sentir-se sol, i també sabeu com és de còmode tenir sempre algú al costat. Malgrat no hi ha guspira, malgrat sembla que les idees en parella ja no flueixen, els projectes i la creativitat han minvat. Els dos una mica dolguts, ressentits.
És un moment complex, les crisis no són agradables. Simplement són necessàries? O potser són inevitables.
I és sorprenent quan et veus a tu i a l'altre, refent-vos. Agafant aire, oxigenant-vos. Us heu donat un temps per tastar la llibertat.

Ara, les vostres mirades no demanen res, no es recolzen infantilment en l'altre. Són mirades adultes. Que diuen, sóc aquí, si em necessites saps que pots comptar amb mi i sinó vol dir que estàs bé, tal i com estàs.
Cadascú es fa responsable del seu buit i el sosté, i l'altre deixa de suplir la sensació d'angoixa de l'altre.

Alguna nit sense plans...
Tot però, quan es buida, s'omple, si estàs disposada. I aquí és quan comences a brillar. Ara, és quan fent-te responsable, prens una direcció, i el teu cos, la teva mirada, el teu pas, tornen a ser ferms, determinats. Sí, amb dolor també, amb moments de flaquesa, i amb moments d'alegria. Però sense buscar l'aprovació de l'altre, ja no.

Comences a veure que l'altre no és tan important, i que l'havies "usat", l'havies hipotecat per poder sobreviure. I ella havia fet el mateix amb tu. Els dos sou còmplices de la situació de confort en la que us trobàveu.

Seran moments complexos, no és fàcil. Malgrat això, si voleu, us teniu allà. La vostra relació és antiga i quan us trobeu, torneu a sentir la tranquil·litat de no haver de fer res especial per agradar a l'altre. Simplement, sabeu que estant, és suficient.

Perquè les vostres ànimes i els vostres cors, es coneixen el ritme i s'acompassen. Res però, és per sempre. La vida porta canvis, i hi ha emocions implicites, sentirs intensos i si evites sentir-los, és com si morissis una mica cada dia.

Ara toca viure, arriscar-se a sentir de nou. Coses que seran plaents i altres incertes.

I tot, perquè quan surts de la zona de confort, és com si entressis a la dutxa amb l'aigua freda. Els primers instants, el cos sent la fredor de l'aigua, després tot es regula, el cor bombeja escalfor i l'aigua també s'escalfa.