Sovint quan converso amb altres persones, expresso la meva opinió, explico com veig les coses, com és la meva experiència. Qui m'escolta, si tinc sort, quan acabo d'explicar-me, i sinó, a mitja exposició, em diu, "No!, Es que tal i qual...", el que sigui que vol dir.
Aquest No, mostra el poc interès per mi.
No és que no li interessi el tema, no, sinó que en la seva ment hi ha una altra idea, i el que li he dit, no coincideix amb el que ell/a vol sentir, i simplement, com que no li quadra el que sent amb el que pensa, el cervell automàticament envia un No a les cordes vocals...
Jo que acabo d'explicar-me i espero saber si m'ha entès, o si més no, tenir la sensació de sentir-me escoltat i comprès (empatia), em quedo amb un pam de nas.
I això no és tot, sinó que em retorna l'explicació, simplement dient el mateix, amb unes altres paraules.
En comunicació és habitual. No escoltem i si ho fem, no assentim al que diu l'altre. I no ho fem perquè pensem que si diem que sí, estem donant-li la raó. I no té perquè ser així.
Un sí, pot voler dir, "t'he entès", "t'escolto" i no un "estic totalment d'acord amb tu".
Donar mostres d'atenció a l'altre és bàsicament, respecte, i negar el que ha dit, amb un No, és no tenir-lo en compte.
Prova de dir si, o assentir, quan parles amb algú i experimenta què passa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada