Convertir el cos en un objecte.
Fer que el meu cos sigui quelcom desitjable. Convertir-lo en un producte per bescanviar-lo per altres objectes o privilegis, serveis, sensacions, favors....
Quan ens estem fent com a persones i som adolescents, hi ha qui busca que es fixin en ell/a, busca tenir certa popularitat. El fet que tinguis un cos que agradi, unes faccions boniques, o un caràcter fantàstic, divertit, carismàtic... facilita que es fixin en tu. I a l'hora dificulta, per als qui no volen sobresortir, passar desapercebuts.
Tothom té les seves qualitats. I cadascú fa servir els seus atributs per al que considera més necessari i important.
Usar el nostre físic o les nostres qualitats com a moneda de canvi ens portar a dependre'n i estar treballant per a mantenir-les vives. Aconseguir que els altres es fixin amb mi i "m'escullin" és una feinada, si no és que destaco entre 1000 i sóc únic/a.
Una manera de mostrar-nos al món, avui en dia és mitjançant les fotos de perfil, a l'instagram, a les xarxes...
El que ensenyo és el que vull que els altres aprovin. Pot ser bellesa, estètica, una incògnita, o demostrar com de transgressora, alternativa o provocadora (persona) sóc.
Quan el que mostro és el meu cos, l'estic posant en joc, el mostro i els altres valoren. Sabem que inevitablement la ment humana, observa, compara, emet un judici sobre el que ha vist i determina si allò és blanc, negre, és bo o dolent, és atractiu o fastigós... és indestriable. Una altra cosa és que l'observador, conscient de la frenètica activitat classificadora de la ment, la deixi fer i no en faci cas, no es cregui les conclusions a les que arriba.
A vegades les conclusions que treu la nostra ment, es troben dins un context determinat (cultural, social, familiar,...) i són discriminatòries, emeten judicis i ens aparten de l'ànima, de la bellesa de viure.
Si som suficientment conscients, podrem observar-ho tot com a simples espectadors i només traurem conclusions del que ens pot ajudar, a nosaltres i als altres, a viure en un món respectuós, lliure i amorós.
Tots sabem però que l'ego, les ganes de guanyar, el poder, la competició, són trets que identifiquen a l'home. Si no en fa un ús apropiat, poden ser nocius per a un mateix i per als altres.
Com a adults som lliures de mostrar fotos de perfil ensenyant el nostre cos, com si fossim una model. En l'adolescència, fer-ho pot ser que ens porti a la cossificació. Com a persones tenim un cos meravellós, el que sigui, la maquinària humana és increïble, i a més tenim molts atributs a ressaltar, que no cabrien en una sola foto.
Per tant qui vulgui conèixer a algú bell i atractiu, que no es quedi només amb la imatge, que s'acosti i la conegui d'a prop, així sabrà com de meravellosa és. A aquesta i a totes les persones que si ens acostem i empatitzem, tenim un tresor per mostrar i compartir.
Cuidem-nos i estimem-nos
Fer que el meu cos sigui quelcom desitjable. Convertir-lo en un producte per bescanviar-lo per altres objectes o privilegis, serveis, sensacions, favors....
Quan ens estem fent com a persones i som adolescents, hi ha qui busca que es fixin en ell/a, busca tenir certa popularitat. El fet que tinguis un cos que agradi, unes faccions boniques, o un caràcter fantàstic, divertit, carismàtic... facilita que es fixin en tu. I a l'hora dificulta, per als qui no volen sobresortir, passar desapercebuts.
Tothom té les seves qualitats. I cadascú fa servir els seus atributs per al que considera més necessari i important.
Usar el nostre físic o les nostres qualitats com a moneda de canvi ens portar a dependre'n i estar treballant per a mantenir-les vives. Aconseguir que els altres es fixin amb mi i "m'escullin" és una feinada, si no és que destaco entre 1000 i sóc únic/a.
Una manera de mostrar-nos al món, avui en dia és mitjançant les fotos de perfil, a l'instagram, a les xarxes...
El que ensenyo és el que vull que els altres aprovin. Pot ser bellesa, estètica, una incògnita, o demostrar com de transgressora, alternativa o provocadora (persona) sóc.
Quan el que mostro és el meu cos, l'estic posant en joc, el mostro i els altres valoren. Sabem que inevitablement la ment humana, observa, compara, emet un judici sobre el que ha vist i determina si allò és blanc, negre, és bo o dolent, és atractiu o fastigós... és indestriable. Una altra cosa és que l'observador, conscient de la frenètica activitat classificadora de la ment, la deixi fer i no en faci cas, no es cregui les conclusions a les que arriba.
A vegades les conclusions que treu la nostra ment, es troben dins un context determinat (cultural, social, familiar,...) i són discriminatòries, emeten judicis i ens aparten de l'ànima, de la bellesa de viure.
Si som suficientment conscients, podrem observar-ho tot com a simples espectadors i només traurem conclusions del que ens pot ajudar, a nosaltres i als altres, a viure en un món respectuós, lliure i amorós.
Tots sabem però que l'ego, les ganes de guanyar, el poder, la competició, són trets que identifiquen a l'home. Si no en fa un ús apropiat, poden ser nocius per a un mateix i per als altres.
Com a adults som lliures de mostrar fotos de perfil ensenyant el nostre cos, com si fossim una model. En l'adolescència, fer-ho pot ser que ens porti a la cossificació. Com a persones tenim un cos meravellós, el que sigui, la maquinària humana és increïble, i a més tenim molts atributs a ressaltar, que no cabrien en una sola foto.
Per tant qui vulgui conèixer a algú bell i atractiu, que no es quedi només amb la imatge, que s'acosti i la conegui d'a prop, així sabrà com de meravellosa és. A aquesta i a totes les persones que si ens acostem i empatitzem, tenim un tresor per mostrar i compartir.
Cuidem-nos i estimem-nos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada