L'autenticitat a l'hora d'escriure és el que fa que els lectors ens enganxem a un text. Quan l'autor divaga i es perd en parlar a prop del que el preocupa, podem entrar en un estat hipnòtic o sentir-nos decebuts.
Si per parlar de com em costa aixecar-me al matí, perquè no em sento motivat per fer el que faig cada dia i me n'amago, parlant dels matins a la tardor i de com se m'enganxen els llençols al cos, estaré fent poesia i donant voltes a les sensacions que tinc. No entraré de ple en el problema arrel, que és que no em sento a gust fent el que faig i per tant, no salto del llit, com quan era petit i sabia que aquell dia anàvem amb els pares a veure uns amics a les comarques de Girona, o a fer una excursió al Pirineu. Activitats en el meu cas que em feien sentir part de la família, i on tot fluïa i estàvem relaxats, fins que en ocasions el meu pare es girava i carregava contra algú del germans. Així i tot la innocència tornava a refer-se i sempre donava una nova oportunitat als pares quan proposaven de fer alguna cosa tots junts. Sobretot perquè en aquestes edats no tens massa més alternatives, o t'adaptes o t'adaptes.
Així i tot confio en que no tot era adaptació sinó realment una font inesgotable de confiança en que les coses poden anar bé i per tant, aixecar-me al matí amb aquesta energia i il·lusió és un dels records més vius i que més enyoro de quan era petit.
Reconec que cada dia amb aquesta energia, pot arribar a ser esgotador i que hi ha dies de tot. Fins i tot fent el que més m'agrada hi ha dies que em quedaria al llit i no faria res.
Vull també desmitificar aquesta corrent actual en la que si no t'aixeques cada dia motivat és que tens un problema i "has de fer alguna cosa". Més que "haver de fer alguna cosa" potser la pregunta és com és que segueixo fent el mateix si constato que realment no em fa estar bé el que estic fent. Ja sigui amb els meus amics, la parella o a nivell professional.
Un entremig o una valoració de com estic, sense generalitzar per un mal dia a la resta de dies, em pot permetre prendre consciència de si és que avui estic cansat, malgrat el que faig m'agrada, o si ja porto dies cansat i baix d'energia, perquè no trobo sentit al que estic fent. I si m'escolto m'adono que realment necessito canviar alguna cosa. Pot servir per a prendre decisions o si més no, consciència d'on sóc i veure què em passa.
Quan veig que necessito canviar alguna cosa, s'obren les opcions a saber "què canviar".
Ja sabem que els canvis venen de l'exterior i de l'interior (un mateix que canvia l'actitud i dedicació d'energia a certes coses).
Quan canvio d'entorn, momentàniament aconsegueixo que tot sembli diferent, i realment ho és. I pot ser que no es reprodueixi mai més la situació en la que no em sentia a gust i pugui refer aquest capítol de la meva vida, que és el desitjat i desitjable.
I també pot ser que em torni a trobar en la mateixa situació, perquè no he après res de l'experiència viscuda i segueixi reproduint els mateixos comportaments i patrons de relació.
Els canvis poden ser lents perquè sobretot, comporten canvis interns de comprensió del món i de nosaltres mateixos i no tant canvis de l'exterior, que també són importants si van acompanyats com dic, per canvis interns. Així i tot la lentitud com a ingredient és recomanable a l'hora de prendre decisions. Meditar-les bé abans de prendre-les. Si bé la rauxa pot ser adequada en situacions d'emergència i supervivència, per a canvis profunds no em quedarà una altra que anar a poc a poc.
Per molt que corri, tornaré a ser on era si no em mostro humil i aprenc de l'experiència.
I res, espero que aquest escrit ens ajudi a fer passos cap allà on ens porta la vida i nosaltres siguem capaços de veure i deixar que sigui el que és, sense posar-hi judici, ni intentar anar contra corrent.
La vida flueix si nosaltres fluïm, sinó, es fa més difícil.
Salut
Mateu
Si per parlar de com em costa aixecar-me al matí, perquè no em sento motivat per fer el que faig cada dia i me n'amago, parlant dels matins a la tardor i de com se m'enganxen els llençols al cos, estaré fent poesia i donant voltes a les sensacions que tinc. No entraré de ple en el problema arrel, que és que no em sento a gust fent el que faig i per tant, no salto del llit, com quan era petit i sabia que aquell dia anàvem amb els pares a veure uns amics a les comarques de Girona, o a fer una excursió al Pirineu. Activitats en el meu cas que em feien sentir part de la família, i on tot fluïa i estàvem relaxats, fins que en ocasions el meu pare es girava i carregava contra algú del germans. Així i tot la innocència tornava a refer-se i sempre donava una nova oportunitat als pares quan proposaven de fer alguna cosa tots junts. Sobretot perquè en aquestes edats no tens massa més alternatives, o t'adaptes o t'adaptes.
Així i tot confio en que no tot era adaptació sinó realment una font inesgotable de confiança en que les coses poden anar bé i per tant, aixecar-me al matí amb aquesta energia i il·lusió és un dels records més vius i que més enyoro de quan era petit.
Reconec que cada dia amb aquesta energia, pot arribar a ser esgotador i que hi ha dies de tot. Fins i tot fent el que més m'agrada hi ha dies que em quedaria al llit i no faria res.
Vull també desmitificar aquesta corrent actual en la que si no t'aixeques cada dia motivat és que tens un problema i "has de fer alguna cosa". Més que "haver de fer alguna cosa" potser la pregunta és com és que segueixo fent el mateix si constato que realment no em fa estar bé el que estic fent. Ja sigui amb els meus amics, la parella o a nivell professional.
Un entremig o una valoració de com estic, sense generalitzar per un mal dia a la resta de dies, em pot permetre prendre consciència de si és que avui estic cansat, malgrat el que faig m'agrada, o si ja porto dies cansat i baix d'energia, perquè no trobo sentit al que estic fent. I si m'escolto m'adono que realment necessito canviar alguna cosa. Pot servir per a prendre decisions o si més no, consciència d'on sóc i veure què em passa.
Quan veig que necessito canviar alguna cosa, s'obren les opcions a saber "què canviar".
Ja sabem que els canvis venen de l'exterior i de l'interior (un mateix que canvia l'actitud i dedicació d'energia a certes coses).
Quan canvio d'entorn, momentàniament aconsegueixo que tot sembli diferent, i realment ho és. I pot ser que no es reprodueixi mai més la situació en la que no em sentia a gust i pugui refer aquest capítol de la meva vida, que és el desitjat i desitjable.
I també pot ser que em torni a trobar en la mateixa situació, perquè no he après res de l'experiència viscuda i segueixi reproduint els mateixos comportaments i patrons de relació.
Els canvis poden ser lents perquè sobretot, comporten canvis interns de comprensió del món i de nosaltres mateixos i no tant canvis de l'exterior, que també són importants si van acompanyats com dic, per canvis interns. Així i tot la lentitud com a ingredient és recomanable a l'hora de prendre decisions. Meditar-les bé abans de prendre-les. Si bé la rauxa pot ser adequada en situacions d'emergència i supervivència, per a canvis profunds no em quedarà una altra que anar a poc a poc.
Per molt que corri, tornaré a ser on era si no em mostro humil i aprenc de l'experiència.
I res, espero que aquest escrit ens ajudi a fer passos cap allà on ens porta la vida i nosaltres siguem capaços de veure i deixar que sigui el que és, sense posar-hi judici, ni intentar anar contra corrent.
La vida flueix si nosaltres fluïm, sinó, es fa més difícil.
Salut
Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada