Solstici d'estiu

Trèieu el cap per la finestra
I les flors s'alçaven i us miraven
Bufava el migjorn i s'emportava les lletres de la memòria.

Els cors, imaginàriament tendres,
es trencaven en les llàgrimes humils dels soldats i els poetes.
Mentre ells us cantaven cançons a l'orella
i vosaltres els besàveu les seves,
passaven millor les hores de la joventut,
de la bellesa

I seguíeu jaient amb qui desitjàveu
Ferotges de sexe com éreu
Oh! deesses insaciables!
Fins i tot oblidàveu l'home feble que us maltractava
i us feia gaudir la mateixa atracció de la que tant renegàveu.

Sabíeu el que per vosaltres era font de vida i energia
Satisfer la vostra grandesa en orgia privada.
Fer créixer Ies vares i que esclatessin en focs d'artifici, en flames immenses

il·luminant de llum divina
les vostres entranyes,
les vostres somrients cares,
els vostres llavis molsuts,
les vostres dents blanques.